Quadern de bitàcola

Dosrius 27/05/2004

Hi ha molts llocs al món que es diuen Dos Rius, Dos rios, Two Rivers, Deux Rivieres… Sembla com si des de sempre haguéssim buscat el punt on conflueixen les corrents per anar-nos-hi a instal•lar. Jo visc en un lloc d’aquests on abans es trobaven dos rius, ara dues rieres seques que de tant en tant, en dies de molta pluja, s’omplen a vessar de l’aigua i el fang que llisca muntanya avall.
Tinc la sensació de ser a un lloc on es troben molts camins, els camins de les aigües, les carreteres i les vides de les persones a qui el destí ha portat per a deixar un rastre de sentiments, records, i també música.
D’aquesta matèria està fet aquest disc.

6/07/2004

TERRAE IGNOTA és un grup esplèndidament global. Els he conegut gràcies a en Jaume.
En Jaume, a més de ser el meu cosí, és un músic boníssim, amb una gran inquietud que l’ha dut a viatjar per tot el món.
Fa temps que ha anat apareixent per Argentona amb diferents músic que ha conegut en els seus viatges, sobretot a l’Índia. Ara finalment són el que es podria dir un grup estable.

8/07/2004

Escolto el que hem gravat aquests dies amb TERRAE IGNOTA. Hi ha recordings fantàstics de tablas, sarangi, bansuri, zitar, koto i veu.
He fet un experiment divertit amb la Heidi: li he demanat que expliqués en xinès l’ambient de la gravació i sobre tot, en mig del que deia deixés anar els noms d’Argentona i Dosrius. Ho ha fet en cantonès, mandarí i japonès. El resultat és molt interessant perquè no s’entén res del que diu, però de sobte sorgeixen els dos topònims com dues espurnes que criden l’atenció.
La Heidi te una presencia misteriosa, com sortida d’un conte, i la seva veu és plena de registres fascinants. Tot això es pot percebre a la gravació.

9/07/2004

Potser aquesta gravació amb TERRAE IGNOTA podria donar peu a un nou disc, però no em serà fàcil fer meves totes aquestes sonoritats amb tanta personalitat.

21/10/2004

¡Dosrius fot pudor de fàbrica!

22/11/04

Sessió intensíssima de treball amb el Noño. Sembla mentida com després de totes les experiències compartides amb el Gato i Ai Ai Ai ens pot costar tant apropar-nos a l’hora de fer música. Malgrat tot quan ho aconseguim ens compensa l’esforç.
!Gracias por tu música, primo!

14/12/2004

M’he portat de Madrid un catàleg de l’obra d’en Miquel Barceló sobre paper. Em passo moltes estones fullejant-lo. Em distreu pensar en els paral•lelismes que hi ha entre la pintura i la música. Per a mi el dibuix i la melodia són la mateixa cosa, mentre que les instrumentacions i els timbres tindrien més que veure amb la textura i els colors. Ves a saber…

18/01/2005

Sessió amb en Sito. Han passat molts anys des que ens trobàvem a Argentona a la casa del Carrer Gran per tocar aquelles versions del “Evil Ways” que duraven tota la tarda.
Segueix agradant-me molt com toca i ens ho hem passat molt bé.

3/02/2005

La pirateria no en te tota la culpa del que està passant.
L’industria discogràfica està recollint tot allò que ha sembrat.
S’han passat masses anys venen art com si fossin cacauets, coartant la creativitat dels músics en pro de la comercialitat i esclavitzant l’inventiva dels creadors gràfics dintre els 12X12 cm de la caixa de plàstic del CD.
¿Per quina misteriosa raó les portades dels discs no són, com els llibres, cadascun d’una forma i tamany?
Si algú va decidir que qui no s’adaptés als standards no tenia lloc al mercat ara que no ens vingui a plorar si aquest mercat se li enfonsa.

3/05/2005

La Sandra es sens dubte el millor antídot contra les meves inseguretats. Gràcies!

7/04/2005

M´he escoltat la cançó de “Two Rivers …” i demana un replantejament a fons. De tota manera m’agrada la idea d’un mon on conflueixen dos rius.

18/04/2005

M’interessa l’etiqueta “chill-out” perquè com la rumba és tingut per un subgènere. Per altra banda em fa ràbia que siguin estils condemnats a la buidor, que hagin de ser forçosament només un divertiment.

19/04/2005

Estic treballant en el tema de la Jocelyn Brown i m’en recordo de que a la mare li agradava Joe Cocker, m’agradaria fer-li sentir el que estic fent.
Intento buscar les arrels en la rumba i a la meva mare li agradava el soul. Potser estic fent el meu món més petit del que és.

27/04/2005

Estimades Loli i Clara. Potser no és el lloc adequat però no puc deixar de dir-ho . Us estimo amb tots els àtoms del meu cos fins mes enllà de les estrelles.

29/04/2005

Hem anat amb en Gasull i la Loli al taller d’en Miquel Arnau. Brutal!
M’agrada tot el que fa i és perfecte per al disc. És Maresme en estat pur. Que més es pot dir d’un home que enterra ampolles de vi per els boscos per desenterrar-les quan li ve de gust. ¡Això es vinculació emocional amb la terra!.
Després ens hem trobat amb en Vicente i ham sopat al mateix taller. ¡Quin gust!

30/04/2005

Parlant amb en Miquel i en Gasull me’n he adonat de que, si bé el disc anterior (FETE) era un disc de mar, aquest és un disc que mira cap a terra. Riera amunt, per entendrens.

7/05/2005

Ahir festa FETE. !Visca Mister FETE! ¡Visca el clan Lladó!
Vàrem estar tocant amb el David, els del Clap i l’Andreu que feia una cara de disfrutar que era massa. Quan hi ha bon rotllo hi ha bon rotllo i el demés son punyetes.

16/05/2005

El meu agraïment a l’atzar que ha fet que s’obrissin les portes del metro de Gloucester Road en el moment adequat.

20/05/2005

La Clara no pararà fins que faci un tema amb un ritme de tablas que va gravar en Jaume que es diu Kaherwa. Diu que li dona born rotllo.
Les coses que donen bon rotllo no es poden deixar escapar.